Donades les majors facilitats de blogspot, i malgrat estar molt d'acord amb el projecte de blocat, he decidit canviar la ubicació del meu bloc, i ja de pas intentar escriure-hi una mica més.
La nova direcció és ara doncs:
[@more@]
El dia que aquell va dir allò de "cornuts i pagar el beure" devia pensar se'ns dubte, en Constantí. Som l'etern exemple, d'un poble petit, fragmentat i sense cap força, del qual s'aproften les ciutats del voltant per fer-ne el que els hi dona la gana.
Aquesta vegada, va de l'aeroport. Fa anys que alguns partits de l'oposició van llençar a l'aire la proposta que l'aeroport de Reus, passés a incloure el nom del nostre poble, i quedés com a aeroport de Reus i Constantí, o alguna cosa per l'estil. La proposta mai ha tingut massa seguiment, i siguem sincers, si ho déiem massa fora del poble, corríem el risc que se'n riguessin una mica de nosaltres.
Però heus aquí, que arriba un dia en que l'anomenat aeroport ha de créixer. I aquell dia es crea un flamant i nou ens públic per gestionar els aeroports del principat. En el que gestionarà l'aeroport de REUS hi haurà, com qualsevol persona de fora trobaria lògic, la Diputació de Tarragona, les cambres de comerç de Reus i Tarragona, i l'Ajuntament de Reus… uhmm hi trobeu a faltar algú ??
L'aeroport de REUS es troba en gairebé tres quartes parts de la seva extensió, al terme municipal de Constantí. Sembla ser aixó si, que els avions seguiran passant per damunt del poble, igual que el fum de la incineradora, i tants altres.
[@more@]
El dia que aquell va dir allò de "cornuts i pagar el beure" devia pensar se'ns dubte, en Constantí. Som l'etern exemple, d'un poble petit, fragmentat i sense cap força, del qual s'aproften les ciutats del voltant per fer-ne el que els hi dona la gana.
Aquesta vegada, va de l'aeroport. Fa anys que alguns partits de l'oposició van llençar a l'aire la proposta que l'aeroport de Reus, passés a incloure el nom del nostre poble, i quedés com a aeroport de Reus i Constantí, o alguna cosa per l'estil. La proposta mai ha tingut massa seguiment, i siguem sincers, si ho déiem massa fora del poble, corríem el risc que se'n riguessin una mica de nosaltres, malgrat hi hagi l'Aeroport del Prat, o Barajas.
Però heus aquí, que arriba un dia en que l'anomenat aeroport ha de créixer. I aquell dia es crea un flamant i nou ens públic per gestionar els aeroports del principat. En el que gestionarà l'aeroport de REUS hi haurà, com qualsevol persona de fora trobaria lògic, la Diputació de Tarragona, les cambres de comerç de Reus i Tarragona, i l'Ajuntament de Reus… uhmm hi trobeu a faltar algú ??
L'aeroport de REUS es troba en gairebé tres quartes parts de la seva extensió, al terme municipal de Constantí. Sembla ser aixó si, que els avions seguiran passant per damunt del poble, igual que el fum de la incineradora, i tants altres.
[@more@]
Des que era petit que recordo aquestes dates amb un record agredolç. Els finals de setembre sempre eren "un rotllo", per tot el que significava tornar a l'escola, a la rutina, el final de l'estiu,… Però per altra banda, és l'època més festiva de la nostra zona, en dues setmanes, i superconcentradament tenim la Tecla per un cantó, i la Cori per l'altre. Dues maneres fantàstiques de disfrutar de dos dels millors seguicis tradicionals d'arreu dels Països Catalans, dues maneres inmillorables de mesclar festa, cultura, país i tradició de tal manera que en sorgeixi un còctel explosiu d'activitat i fruïció com en cap altra època de l'any.
Altres vegades ja he parlat al bloc de la militància cultural, que esdevé molt més important que la militància política, en un país on de la pròpia cultura en sorgeix la nació sencera. Veure com ciutats tant grans com Tarragona i Reus, s'aboquen al carrer en aquestes dates (només a tall de curiositat, dir que 23, 24 i 25, Tecla-Mercè-Cori, són els dies de l'any amb més probabilitat de pluja!!) fa goig i ajuda a pensar que tot és possible. És fantàstic veure com moltíssima gent nouvinguda participa de la festa, portant el bou, tocant la gralla, anant a fer castells, ballant als cercolets, o portant els gegants. Les festes tradicionals esdevenen una de les millors formes d'integració i normalització de que gaudim al país.
A Constantí fa anys que hi ha gent que treballa per les nostres festes tradicionals, i ara és el moment de que tots ens hi posem per ser cada cop més un poble, poble.
[@more@]
Aquesta gran frase, a part de ser una gran cançó, és una grandíssima veritat. En moltes coses de la vida arriba un punt en que la millor manera de guanyar, és una digne retirada. Si a més tens darrere teu tot de gent que treballa per unes idees, i per uns objectius, la pròpia concepció del moment en que has de saber deixar pas encara pren moltíssima més importància, sempre arriba un moment en que s'ha de tornar a mirar enrere, i veure si es desperta la mateixa il·lusió en els que et segueixen, o si pel contrari l'únic que estàs fent és que cada vegada et segueixi menys gent, i que la gent abadoni per cansament.
En política, aquest és un mal molt comú, hi ha un moment que, potser incoscientment, s'oblida o bé es barregen els interessos personals i els interessos polítics al servei dels partits i de les idees. Des de dalt de tot, fins a baix de tot, el polític no es crea ni es destruiex, simplement es transforma, però s'ha de saber transformar-se a temps, perque sinó igual que en electricitat, tot peta.
[@more@]
Aquesta gran frase, a part de ser una gran cançó, és una grandíssima veritat. En moltes coses de la vida arriba un punt en que la millor manera de guanyar, és una digne retirada. Si a més tens darrere teu tot de gent que treballa per unes idees, i per uns objectius, la pròpia concepció del moment en que has de saber deixar pas encara pren moltíssima més importància, sempre arriba un moment en que s'ha de tornar a mirar enrere, i veure si es desperta la mateixa il·lusió en els que et segueixen, o si pel contrari l'únic que estàs fent és que cada vegada et segueixi menys gent, i que la gent abadoni per cansament.
En política, aquest és un mal molt comú, hi ha un moment que, potser incoscientment, s'oblida o bé es barregen els interessos personals i els interessos polítics al servei dels partits i de les idees. Des de dalt de tot, fins a baix de tot, el polític no es crea ni es destruiex, simplement es transforma, però s'ha de saber transformar-se a temps, perque sinó igual que en electricitat, tot peta.
[@more@]
Aquesta gran frase, a part de ser una gran cançó, és una grandíssima veritat. En moltes coses de la vida arriba un punt en que la millor manera de guanyar, és una digne retirada. Si a més tens darrere teu tot de gent que treballa per unes idees, i per uns objectius, la pròpia concepció del moment en que has de saber deixar pas encara pren moltíssima més importància, sempre arriba un moment en que s'ha de tornar a mirar enrere, i veure si es desperta la mateixa il·lusió en els que et segueixen, o si pel contrari l'únic que estàs fent és que cada vegada et segueixi menys gent, i que la gent abadoni per cansament.
En política, aquest és un mal molt comú, hi ha un moment que, potser incoscientment, s'oblida o bé es barregen els interessos personals i els interessos polítics al servei dels partits i de les idees. Des de dalt de tot, fins a baix de tot, el polític no es crea ni es destruiex, simplement es transforma, però s'ha de saber transformar-se a temps, perque sinó igual que en electricitat, tot peta.
[@more@]
Les dotze del migdia, i al Fossar de les moreres un parell de turistes americans avancen sota la pluja, mirant a un cantó i a l'altre. Al seu voltant milers de persones tapant-se amb paraigües, jaquetes o senyeres de la fina pluja que cau a estones, escolten les paraules de l'"Acte de Sobirania" que ell mateix va escriure:
" He viscut esclau setanta cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya, França (i per Itàlia) des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l'univers. Però una nació no serà mai lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa, per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
Ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics! "
L'enterrament ha estat molt més que això, la xafogor que feia a Santa Maria del Mar no ha impedit que moltíssimes persones haguem fet un nou acte de reafirmació, d'unió, i de suport a tot el que significava Lluís Maria Xirinacs. Ha fet tant ell per nosaltres, com nosaltres hem de fer per les seves idees, que també són nostres. Tal com aquell dia que el van posar a la presó per atrevir-se a opinar, quan vam imprimir a casa cartells de "Xirinacs llibertat", i els vam penjar a la facultat, ell ens ha d'empènyer a no deixar d'avançar cap allà on volem acabar. Ens ha marcat el camí a seguir.
La llibertat no dóna riquesa, la llibertat dóna dignitat. (V.Alexandre)
[@more@]
Del 27 de juliol al 5 d'agost, han passat els primers 10 dies de la primera Festa Major Alternativa de La Golfa. Des de pregons juantxis, a balls de gralles, des de concerts de cantautors a heavvy metal, des de baixar una andròmia a esmorzars matinals, tot plegat organitzat per una colla de barrufets pencaires, regat amb la beguda del dimoni, i condemnat a la disbauxa més exitosa.
Al principi tot són nervis i maldecaps, i la quantitat d'actes que havíem programat feia que no tinguéssim pràcticament cap dia de repòs entre una cosa i l'altra. Però la veritat és que tots els actes han estat un èxit des del principi, només la calor, i alguns problemes amb la llum han esdevingut mínimes traves, que entre tots hem solucionat amb una mica de paciència, una plaça, quatre cables i mitja dotzena de ventiladors.
Podem dir doncs, que la Festa Major de la Golfa, és un fet, ja és tradició. Més enllà de les crítiques que se'ns pugui fer, més enllà de si som d'aquí o som d'allà, o més enllà de ser alternatius o monstres de les galetes amb ganes de dividir el poble, la Golfa som aire fresc, som jovent, som ganes de treballar pel poble, som ganes de contribuir a la Festa Major, som un grup obert, i som el que no havíem trobat fins ara enlloc, som el que som, i el més important, som el que fem.
Comencem amb el peu dret o amb l'esquerre, l'important és començar dret i acabar dret, sense agenollar-te, sense caure, i sobretot, caminar! I una cosa és indubtable, la Golfa ja camina.
Felicitats i endavant, ah i sobretot… visca Sant Feliu i visca Constantí lliure i tropical!!
[@more@]
