Lluís Maria Xirinacs

Les dotze del migdia, i al Fossar de les moreres un parell de turistes americans avancen sota la pluja, mirant a un cantó i a l'altre. Al seu voltant milers de persones tapant-se amb paraigües, jaquetes o senyeres de la fina pluja que cau a estones, escolten les paraules de l'"Acte de Sobirania" que ell mateix va escriure:

" He viscut esclau setanta cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya, França (i per Itàlia) des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l'univers. Però una nació no serà mai lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa, per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
Ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics! "

L'enterrament ha estat molt més que això, la xafogor que feia a Santa Maria del Mar no ha impedit que moltíssimes persones haguem fet un nou acte de reafirmació, d'unió, i de suport a tot el que significava Lluís Maria Xirinacs. Ha fet tant ell per nosaltres, com nosaltres hem de fer per les seves idees, que també són nostres. Tal com aquell dia que el van posar a la presó per atrevir-se a opinar, quan vam imprimir a casa cartells de "Xirinacs llibertat", i els vam penjar a la facultat, ell ens ha d'empènyer a no deixar d'avançar cap allà on volem acabar. Ens ha marcat el camí a seguir.

La llibertat no dóna riquesa, la llibertat dóna dignitat. (V.Alexandre)