Aquesta gran frase, a part de ser una gran cançó, és una grandíssima veritat. En moltes coses de la vida arriba un punt en que la millor manera de guanyar, és una digne retirada. Si a més tens darrere teu tot de gent que treballa per unes idees, i per uns objectius, la pròpia concepció del moment en que has de saber deixar pas encara pren moltíssima més importància, sempre arriba un moment en que s'ha de tornar a mirar enrere, i veure si es desperta la mateixa il·lusió en els que et segueixen, o si pel contrari l'únic que estàs fent és que cada vegada et segueixi menys gent, i que la gent abadoni per cansament.
En política, aquest és un mal molt comú, hi ha un moment que, potser incoscientment, s'oblida o bé es barregen els interessos personals i els interessos polítics al servei dels partits i de les idees. Des de dalt de tot, fins a baix de tot, el polític no es crea ni es destruiex, simplement es transforma, però s'ha de saber transformar-se a temps, perque sinó igual que en electricitat, tot peta.
[@more@]
Hola! Tens tota la raó, a part de la frase que indiques, jo diria que hi ha una edat pe tot i en certes edats en segons que ja no ens hi tenim que ficar oi?
http://myoff.forumup.co.za
http://myoff.forumup.co.za
de tants que van marxar, tants companys a qui hem acomiadat i encara ens pregunten el perquè de la nostra ràbia, que mirin els noms, que mirin els crims, les families, els companys, que mirin un poble que va sortir al carrer a denunciar uns fets intolerables, que mirin amb els ulls i se serveixin de la raó, que observin i se serveixin del cor, i llavors no tindran més dubtes.Des d’aquí, continuem recordant aquell jove de Burjassot, aquell company, a la seua família i als seus amics, i els donem tot el nostre recolzament.