El gir equivocat del PSOE

S'acosten les eleccions generals, és un fet que no pot passar desaparcebut a ningú. El més preocupant però, és l'estratègia que ha pres el PSOE espanyol per tal de no fer el ridícul als pròxims comicis. L'estratègia d'apuntar-se al carro de l'espanyolisme més radical, del jo sóc més espanyol que tu, i de la mentalitat tancada que des que tinc consiciència ha manat als partits d'arrel espanyola.

Veure que des de la seu de Madrid es frena el pacte a Nafarroa és un clar exemple que l'independentisme no ven. Els navarresos van parlar per dir que ja en tenien prou d'UPN, prou d'espanyolisme ranci, per donar volada a Nafarroa-bai. Un partit que defensa l'antítesi del que fins ara havia estat Nafarroa, un partit amb el qual els socialistes navarresos s'havien posat d'acord per començar una nova etapa que, de ben segur, hauria estat molt positiva pel seu país encara que només fos per renovar una mica l'aire. Però un cop més es desmostra que el PSOE és un partit arrelat a Madrid, que pensa en clau espanyola, i el que és pitjor, en clau merament partidista. Nafarroa Bai, no cal dir res més.

 

 

[@more@]

2s comentaris

Comença la festa!!!

Després d'uns dies fora veig que la Golfa avança sense aturador. Els cartells ja estan fets, la beguda de les festes ja està decidida, la gent t'atura pel carrer i et pregunta de què es tracta, i tot s'ha posat ja en marxa perque d'aquí a 3 dies l'Ariel Santamaria encenti amb el seu pregó golf la Festa Major de Sant Feliu 2007.

Tot és apunt de començar i la veritat és que estem un pèl nerviosos, tot ha de rutllar, però sempre hi ha imprevistos i no sabem si realment la gent respondrà. La única cosa que sabem segur és que ens ho haurem passat bé, i que el nostre objectiu que és fer-nos  una festa més nostra l'haurem complert segur.

Trobar el punt mig entre ser una organització alternativa i tenir el suport de les institucions no és mai fàcil, però si mirem una mica l'exemple de pobles que tenim a la vora com Reus, Valls o el Morell, hem de saber utilitzar els recursos que ens ofereixen sense deixar de tenir la nosta pròpia veu.

El jovent de Constantí ja camina, tothom hi està convidat, comença la festa, visca Constantí lliure i tropical, visca Sant Feliu!!

 

 

[@more@]

2s comentaris

Festcat, l’any vinent més

Ot és tornat del FESTCAT, l'Escola d'Estiu de música tradicional i popular. Allà juntament amb altres músics d'arrel tradicional he pogut passar uns dies fantàstics jugant a tocar un feix d'hores al dia. Als matins teníem classes d'instrument, a la tarda als tallers, on podíem treballar diferents modalitats de la música tradicional, i a la nit els punts de trobada i els concerts feien que ens poguéssim deixar anar en el sentit més musical de la paraula.

El lloc i l'ambient ja porta a que la gent sigui realment entrenyable, i la relació entre alumnes i professors era molt maca.  Les nits passades a la platja de l'Estartit o a la Sala de Torroella de Montgrí fan que sigui inolvidable. Espero veure-hi a tothom l'any vinent!!

[@more@]

1 comentari

Trobem la paraula !!??

Sempre m'han agradat els pobles amb un caràcter propi. Quan vaig estar vivint a Nàpols durant sis mesos, vaig poder conèixer una ciutat increible, i una de les coses que més em van sobtar va ser veure fins a quin punt els napolitans tenien dintre seu el sentiment i l'orgull de ser-ho. [@more@]

Desactiva els comentaris

Trobem la paraula !!??

Sempre m'han agradat els pobles amb un caràcter propi. Quan vaig estar vivint a Nàpols durant sis mesos, vaig poder conèixer una ciutat increible, i una de les coses que més em van sobtar va ser veure fins a quin punt els napolitans tenien dintre seu el sentiment i l'orgull de ser-ho. [@more@]

Desactiva els comentaris

Models de festa

Han començat les festes Majors arreu dels Països Catalans, i així com veiem que hi ha zones on la festa s'esdevé al voltant de les tradicions de sempre, també hi ha llocs on aquestes tradicions s'han perdut i s'ha imposat el model estàndar de festa de poble.

El pregó, la Missa de Festa Major, el Concert de l'Orquestra pels jaios a la nit i amb sort hi haurà ballada de sardanes. Si l'Ajuntament és prou gran, potser portaran algun grup que els hi faci guanyar 4 vots, i sinó doncs qui festa passa estiu empeny.  Model estàndar.

Després trobem el model on es respecta la història i les tradicions de cada poble, on hi podem gaudir de la música i la festa popular, on la gent s'implica en la festa Major i ens ho passem tots igual o més bé però disfrutant del de sempre. Aquest és el model que Constantí ha de perseguir, perque desenganyem-nos, el model estàndar està prou bé per anar tirant i si tenim al govern municipal gent amb cara i ulls, però vist el que hi ha, no passarem de manolos i faralaes. Model Popular.

[@more@]

2s comentaris

Toca una batzegada

Fer anàlisis d'uns resultats electorals sempre és difícil, però quan es tracta d'unes eleccions municipals, i en volem treure conclusions nacionals, la cosa encara es complica molt més.

Si mirem les dades fredament veiem que Esquerra ha guanyat més de 300 regidors arreu dels Països Catalans, i que la implantació a les Illes i el País Valencià va creixent mica a mica, sobretot al Consell insular on hi ha un regidor independentista per primer cop a la història. Malgrat tot però, la sensació que ens queda, no és pas  d'esperança sinó més aviat al contrari.

Des del meu punt de vista, una de les causes més importants és se'ns dubte que molta gent, a les grans ciutats, veu Esquerra com una annexió al PSC. Hem volgut anar a buscar els vots que no teníem sense haver fidelitzat abans tots els vots que ens van donar el gran creixement (gràcies en gran part a en Carod). És com si estirem la manta pel cap, i se'ns destapen els peus.

Si Esquerra té la veritable intenció d'esdevenir un partit "gran" no pot estar condicionat a l'hora de plantejar els pactes, ha de mantenir la famosa equidistància molt més de facto que de paraula. Així doncs, trencar la dinàmica de pactes allà on no ets necessari, o bé allà on estàs mantenint una dinàmica de govern d'anys o panys que et demana un canvi. Casos com Reus, Girona o Lleida, són aquells on l'oposició seria el millor camí.

Un altre punt a solucionar és l'inevitable desgast que ha patit en Carod Rovira. Han estat 5 anys de govern amb molta pressió mediàtica i realment és molt injust que es demani el cap d'en Carod, quan segurament ell ha parat la galta ens els pitjors moments. Però no es pot negar l'evidència, la gent que no ens vota el té dimonitzat, gent que no entra en la dinàmica del partit. Caldria doncs un canvi, i aquest canvi potser es diu Esquerra Independentista, hi hagi qui hi hagi darrere. En tot cas, l'assamblearisme decidirà, temps al temps.  

[@more@]

1 comentari

Bona salut democràtica!! … ??

21 de maig, a la sala del Casino, una de les entitats culturals que més treballen pel poble, d'una caire marcadament catalanista, s'ha cel·lebrat davant de més de 250 persones el primer debat electoral de la història de Constantí. Els candidats han pogut expressar les seves idees, i han pogut debatre amb la resta de candidats presents temes tant importants com cultura, immigració, urbanisme, pagesia, equipaments,…

Al final de l'acte, que ha estat presentat i moderat pel president del Casino, s'han pogut realitzar una sèrie de preguntes als candidats, i tots els assistens han coincidit en que ha estat un acte fantàstic, i que s'haurà de repetir cada quatre anys. Vull felicitar des d'aquí la junta del Casino per un acte tant reeixit.

 

 …??

Malgrat el gran èxit de l'acte, Ot pensant no pot dir clarament que al seu poble hi hagi salut democràtica, ja que tot i que tots els candidats van ser convidats al debat, els representants del PP i del PSC no es van presentar com prèviament havien convingut.És aquí quan em pregunto quins poden ser els motius per no haver vingut i si realment volen esdevenir els alcaldes de tot el poble, o només de la gent que ja els vota des de sempre per inèrcia.

[@more@]

Desactiva els comentaris

Diferència entre Orient i Occident…

[@more@]

Desactiva els comentaris

València t’estime

El primer cop que baixo a la ciutat de València, i la veritat és que no podia haver triat un dia millor. 5 de maig, manifestació nacional en commemoració dels 300 anys d'ocupació espanyola dels Països Catalans.

Pel matí m'estava fent la bossa i ja amb mon germà (que també hi ha baixat) teníem aquella sensació de dia important. Com quan a l'11 de setembre anem a Barcelona, o el dia de la Santa Tecla tarragonina.

L'arribada a València va estar acompanyada del retrobament amb moltíssims amics de la JERPV, i d'altres mogudes. Vam visitar l'OCTUBRE nou local de l'ACPV que realment és magnífic i està molt ben situat. Vam anar a dinar, amb en Guillem i en Cesc, valencians dels bons, i tota la colla que veníem del Camp de Tarragona, i després d'una curtíssima visita pel centre de València (que s'ha de repetir aviat molt més extensament), vam anar ja cap a la Manifestació.

Allí, tot i l'avís de l'Empar, em va sorprendre gratament la quantitat de dolçainers i tabalers que hi havia,a part de la riuada de gent que feia posar els pèls de punta. Una manifestació llarguíssima, i plena de càntics, cançons, balls, gent, rialles, i en general molta festa.

Els concerts de la nit van acabar d'arrodonir una dia magnífic, encara al·lucino del que vam fer al metro, on, a part de passar sense pagar, vam començar a cridar i saltar no pas menys de 400 persones. Un cop entrant al recinte, vaig poder tornar a veure en Pau Alabajos, i tota una colla de grups i cantants valencians que em van fer marxar un altre cop cap a Constantí, amb la sensació que la meva descoberta de València tot just ha començat.

Principatins, Valencians i balears, ahir vaig veure'n de totes bandes. Tots parlant en la mateixa llengua, tots cridant amb un mateix objectiu, tots pensant en una mateixa idea, som un país de Salses a Guardamar, i el demés és tot política. Portem 300 anys fotuts, però cada cop en som més.

Visca els Països Catalans! 

  

[@more@]

2s comentaris